Seguidors

diumenge, 2 de febrer de 2014

Els “callos” amb cap i pota d’en Xavier

Els “callos” amb cap i pota d’en Xavier


Fa massa temps que no escric res al bloc... Els experts diuen que cal fer almenys una entrada cada 15 dies (2 al mes) per a mantenir un bloc.

No us penseu que no menjo. I tant que ho faig!!!! Així que l’única excusa que tinc és anar massa enfeinat per a publicar les receptes i receptetes que vaig fent.

Avui un clàssic de la cuina, la “tripa” de vedella (com diu la meva mare) amb “cap i pota” que podem trobar a grans superfícies ja barrejats, i al mercat de tota la vida, a la “triperia”...

Ingredients per a 4 persones (o més)

400g de tripa marró de vedella
200g de cap i pota
Bacó en daus
Tomàquet sofregit
2 cebes petites
Farcellet d’herbes (llorer, farigola, romaní)
Oli, sal, herbes de provençals, pebre i 3 “bitxos” picants
Caldo casolà 250 ml

Com fer els “callos” amb “cap i pota” d’en Xavier

El primer que cal fer és tallar la ceba fina per sofregir. Tot seguit, a l’olla ràpida, hi posem un raig d’oli i encenem el foc. Un cop l’oli comença a estar calent, hi afegim el bacó i deixem que es faci, i amb el foc baix perquè no se’ns faci massa afegim la ceba i la coem fins que quedi transparent. Hi afegim el tomàquet sofregit de pot ( mig bric que són aproximadament 200 g). Remenem una mica i deixem coure uns pocs minuts a foc lent. Tot seguit hi afegim el caldo, les herbes i corregim de sal. Afegim pebre al gust, herbes provençals (una cullerada de cafè) i els 3 “bitxos” ( si no agrada picant pot, posar-se mig i si agrada molt picant algun més).
Per acabar afegim la tripa i el “cap i pota”, i tapem l’olla ràpida mantenint un foc mig-baix. Quan comenci a sortir vapor, baixem el foc i ho mantenim durant mitja hora.
Quan la vàlvula de l’olla baixi ja ho tindrem a punt per a gaudir-ho, tot i que aquest és un dels plats que reposat i reescalfat guanya.

Degustació

Personalment m’agraden tal com surten de l’olla, però he de confessar que més d’una vegada quan els reescalfo els he afegit cigrons o espinacs.
És un bon plat per acompanyar un aperitiu (una tapa) o un gustós segon plat.
He de confessar que l’últim cop que en vaig fer la meva mare em va dir que em quedaven millor que a ella. Van quedar bons, però mare només n’hi ha una!!!

Dificultat, fàcil
Temps d'elaboració, 45 minuts

Bon profit




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada