Ahir va ser un dia especial... 11 anys després del seu neixement el nen aprenia a anar en bicicleta. No li havia fet mai massa gràcia, és més n'havia tingut de petit amb rodetes i no li havia fet mai massa cas...
és més potser en tots aquests anys només havia pujat 5 o 6 vegades en la seva bicicleta...
Ben bé no sé què va passar, però va ser emocionant... La seva tia li va dir -què et sembla si provem la bicicleta 10 minuts? Si n'aprens podem fer bones excursions...- El nen estava molt quiet i simplement va respondre -vale...- però la veritat és que sense massa entussiasme... alguna idea d'incredubilitat corria pel seu cap...
Vam anar a un camp de fútbol proper amb les bicicletes... era el lloc més pla dela zona... els nens que ja en sabien donaven voltes per allà i animaven a qui encara no en sabia...
El nen es va agafar fort... dos dels grans el vam començar ajudar pel seient... i endavant... només van caldre 3 o 4 voltes agafant-lo pel seient (per darrera, com ens van ensenyar a tots) per començar a notar que la seva confiança s'incrementava.
Tres voltes més tard, ja se'l va començar a deixar a anar sol, i unas quantes més tard només calia ajudar-lo a l'hora d'arrancar...
Per fi, ho va provar tot sol des del principi... se'n va sortir!!!!! Entre mig van caure quatre gotes que no li van importar... Estava assolint el seu objectiu i es sentia satisfet. Ja podíem anar a sopar i a assaborir totes les emocions recient sentides.
Diuen que hi ha coses que no s'obliden mai com ANAR EN BICICLETA...
L'APRENENTATGE SEMPRE APORTA A QUI EL REP I A QUI EL DONA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada