Fideuà de marisc i tonyina fresca

Fideuà de marisc i tonyina fresca.

Fa ja massa temps que no publico cap recepta. La veritat és que em sap greu tenir-ho tan deixat, però el dia només té 24 hores... No sé si a vosaltres també us passa...

Ingredients per a 4 persones:

 

200 g de fideu per fideuà (també servirien un fideus gruixuts), 1 litre de fumet de peix, 1 tomàquet, 1/2 ceba, 1 pebrot verd, 1 cullerada de pols de pebrot vermell (nyora) 150 gr. d'anelles de calamar, 150 gr. de cloïsses, un tac de filet de tonyina d'uns 250 gr., 1 gra d'all, 4 cullerades d'oli d'oliva verge extra i sal.

Com fer fideuà de marisc i tonyina fresca

Comencem preparant un sofregit, amb la ceba, l'all, el tomàquet i el pebrot molt picats, i els fem en un parell de cullerades d'oli d'oliva verge extra deixant que es facin. Afegiu la nyora. Quan estigui tot ben tou, ho passem per la batedora deixant com una pasta.

En una cassola, posem un parell de cullerades d’oli i saltegem els calamars trossejats, i obrim les cloïsses. Afegim el sofregit. A banda coem els fideus amb una mica d’oli fins que es torrin a la cassola a on acabarem de coure la fideuà. Un cop prenen color, incorporem el brou de peix i el sofregit amb calamars i cloïsses i deixem que faci a foc mig, fins que els fideus hagin absorbit tot el brou.

Mentre es va fent la fideuà, tallem el filet de tonyina en tacs de mida mitjana i les reservem.

Quan la fideuà està acabada, apaguem el foc i posem els tacs de tonyina fresca en cru repartits sobre la paella, i tapem amb un drap net de cuina, deixant que es facin al vapor amb la calor romanent, mentre reposa una mica la nostra fideuà.

Temps d'elaboració 30 minuts Dificultat Fàcil

Degustació

Aquest és un plat que per a mi té gust de cap de setmana per a gaudir amb bona companyia i maridat amb un vi blanc molt fred, encara que un bon vi negre jove a mi també m’encanta.

Doncs bé, aquesta és una recepta que podria fer-se perfectament amb arròs, però com a consell si feu arròs jo no hi posaria la ceba... Ja sabeu que la ceba estova l’arròs.

Si feu arròs, el podeu torrar o no, al gust. A mi m'agrada molt torrat



.

Els “callos” amb cap i pota d’en Xavier

Els “callos” amb cap i pota d’en Xavier

Fa massa temps que no escric res al bloc... Els experts diuen que cal fer almenys una entrada cada 15 dies (2 al mes) per a mantenir un bloc.

No us penseu que no menjo. I tant que ho faig!!!! Així que l’única excusa que tinc és anar massa enfeinat per a publicar les receptes i receptetes que vaig fent.

Avui un clàssic de la cuina, la “tripa” de vedella (com diu la meva mare) amb “cap i pota” que podem trobar a grans superfícies ja barrejats, i al mercat de tota la vida, a la “triperia”...

Ingredients per a 4 persones (o més)

400g de tripa marró de vedella

200g de cap i pota

Bacó en daus

Tomàquet sofregit

2 cebes petites

Farcellet d’herbes (llorer, farigola, romaní)

Oli, sal, herbes de provençals, pebre i 3 “bitxos” picants

Caldo casolà 250 ml

Com fer els “callos” amb “cap i pota” d’en Xavier

El primer que cal fer és tallar la ceba fina per sofregir. Tot seguit, a l’olla ràpida, hi posem un raig d’oli i encenem el foc. Un cop l’oli comença a estar calent, hi afegim el bacó i deixem que es faci, i amb el foc baix perquè no se’ns faci massa afegim la ceba i la coem fins que quedi transparent. Hi afegim el tomàquet sofregit de pot ( mig bric que són aproximadament 200 g). Remenem una mica i deixem coure uns pocs minuts a foc lent. Tot seguit hi afegim el caldo, les herbes i corregim de sal. Afegim pebre al gust, herbes provençals (una cullerada de cafè) i els 3 “bitxos” ( si no agrada picant pot, posar-se mig i si agrada molt picant algun més).

Per acabar afegim la tripa i el “cap i pota”, i tapem l’olla ràpida mantenint un foc mig-baix. Quan comenci a sortir vapor, baixem el foc i ho mantenim durant mitja hora.

Quan la vàlvula de l’olla baixi ja ho tindrem a punt per a gaudir-ho, tot i que aquest és un dels plats que reposat i reescalfat guanya.

Degustació

Personalment m’agraden tal com surten de l’olla, però he de confessar que més d’una vegada quan els reescalfo els he afegit cigrons o espinacs.

És un bon plat per acompanyar un aperitiu (una tapa) o un gustós segon plat.

He de confessar que l’últim cop que en vaig fer la meva mare em va dir que em quedaven millor que a ella. Van quedar bons, però mare només n’hi ha una!!!

Dificultat, fàcil
Temps d'elaboració, 45 minuts

Bon profit

Les “Natilles d’en Martí”

Quan tenim fills sovint se’ns veu el llautó i acostumem a alabar les seves virtuts. Ens esforcem en ensenyar-los allò que sabem i que els pot ser útil, i alhora que pot ser divertit... 
En aquest cas la recepta no és meva, ni del meu fill, es del meu NEBOT gran que ha adquirit el gust per la cuina. 
Avui comparteixo amb vosaltres la recepta d’unes “natilles” que va fer aquest estiu a Menorca. Jo vaig fer d’ajudant-fotògraf, però la veritat és que no vaig estar a l’alçada com ajudant, vaig fer més nosa que no pas una altre cosa.

A les imatges que acompanyen la recepta veureu que les mides estan doblades perquè érem una bona tropa per gaudir-ho de les postres.

Ingredients per a 4 persones

• 4 rovells d’ous
• 4 cullerades de sucre
• Sucre de vainilla (una cullaredeta)
• Una branca de canyella
• Escorça de llimona
• 1 cullerada de farina de blat de moro (Maicena®)
• Mig litre de llet
• Canyella molta
• Galetes Maria

 

Com fer les “Natilles d’en Martí”

Es posa en un pot la llet amb la branca de canyella i l’escorça de llimona, a foc mig.

Mentre arranca el bull, barregem els rovells d’ou, el sucre, una culleradeta de pols de sucre de vainilla i la farina de blat de moro sense batre’ls.

Tot seguit afegim la barreja al pot, i remenem amb una cullera de fusta fins que espessi, i ja està. Només queda muntar-ho.

En un recipient adient, posem una cap de galetes Maria al fons, posem una capa de natilles, una nova capa de galetes Maria, una nova capa de natilles, i per acabar ho decorem amb alguna galeta per sobre, i la branca (canó) de canyella i les escorces de llimona.

Després ho tapem amb film transparent i ho posem a reposar a la nevera.

Temps d’elaboració 30 minuts

Dificultat baixa

Degustació

Us podeu imaginar que no va quedar res de res. Tots ho vam gaudir i vam felicitar al cuiner. La veritat que són unes postres senzilles, de fàcil elaboració i que es poden gaudir tan després de dinar com per berenar.

Gràcies Martí

Seguiré aprenent més coses de tu

Bon profit!!!!

Conill a la vinagreta a l'olla ràpida

No sé a la resta del món, però a mi actualment i des de ja fa uns anys em salva l'olla ràpida. Amb aquesta eina de cuina a més de subsistir cuinant al vapor, faig molts dels guisats que tradicionalment s'han fet amb una cassola.

Aquesta recepta va dedicada a qui em va regalar el joc d'olles ràpides fa uns anys, la que era la meva secretària, i des de sempre la meva amiga Elena...

Ingredients

• Un conill trossejat
• Tres tomàquets madurs (grandets), una ceba maca
• Oli, sal, pebre, 5 alls, un farcellet d'herbes i unes fulles de llorer
• 50 ml de vinagre de xerès (hi ha receptes que ho fan amb vinagre de mòdena) i 150 ml de vi (jo hi poso vi negre)

Com preparar el conill a la vinagreta a l'olla ràpida

Comencem salpebrant el conill, i posant l'olla al foc amb un bon raig d'oli que cobreixi bé el fons de l'olla i afegint-hi els alls sense pelar perquè comencin a donar una mica de gust i aroma a l'oli mentre s'escalfa.

Un cop l'oli està calent hi afegim el conill i anem remenat fins que quedi ben cuit.

Un cop cuit el conill afegim la ceba tallada a juliana i baixem el foc perquè la ceba es vagi coent i anem remenant de tant en tant. Quan la ceba s'ha cuit, aleshores trossegem el tomàquet que el farem petits trossos, i deixarem que vagi coent. Mentre es cou afegim les 2-3 fulles de llorer i el lligat d'herbes (farigola i romaní) i anem remenant.

Quan ja s'ha cuit el tomàquet, ha arribat l'hora d'afegir la barreja de vinagre i vi, tapar l'olla ràpida i esperar a que surti vapor durant uns 15 minuts a foc mig, apaguem el foc i ja hem acabat de cuinar.

Temps d'elaboració 30'

Dificultat: fàcil

Degustació

Aquest és un plat que pot menjar-se recent fet, ben calent, o un cop reposat, fred o reescalfat. Dissabte va venir la família a dinar a casa i la veritat és que ho van gaudir força, i van marxar amb un parell de carmanyoles per segur gaudint-ho  a casa. 
Encara no ho he provat però la mateixa recepta la faré aquesta setmana amb gall d'indi o pollastre. Ja us ho explicaré...

Bon profit

Croquetes de la carn d'olla

Fa pocs dies em vaig trobar a un bon amic i una bona persona, al Jose, més conegut pel seu cognom i per ser un bon basc d’aprop de Bilbao. Em va dir que feia massa temps que no publicava cap recepta. La d’avui va decicada, a tu també t’ho he vist fer amb pollastre o pernil.

Si hi ha una recepta d’aprofitament que em recorda la infantesa és la de les cocretes que es fan amb la carn que ha sobrat del bullit del caldo. És una olor i un sabor que es recordaré per sempre més.

És una llàstima que per mandra no en fem més soviet, però la veritat és que, tot i ser fàcil, dóna força feina… Sortosament quan se les mengen els demés donen ganes de fer-ne un altre cop…

Ingredients

• 80 g de mantega, 80 g de farina, 700 g de llet, 300 g de brou de bullit, 70 g de xoriço de l'olla, 70 g de pollastre de l'olla, 70 g de carn d'olla, pebre negre acabat de moldre, nou moscada i sal.

• A més necessitarem farina, pa ratllat i ou per arrebossar.

Com fer croquetes del bullit del caldo

Com el pollastre, la carn i altres carns que vulguem fer servir ja els tenim cuits només ens quedaria tallar-los a trossets ben petits (soviet faig servir la picadora) i reservar-los.

Fem la beixamel de les croquetes. Fonem la mantega i afegim la farina. Remenem per formar un roux daurat. Anem afegint poc a poc la llet. Un cop s'hagi posat una mica de llet, n’afegim més, vigilant que quedi ben lligat sense grumolls. Finalment afegim el brou de bullit, també poc a poc. Això ho anirem fent amb el foc fort i sense parar de remenar.

Al final afegim la carn i el pollastre picats. Assaonem i deixem coure a foc més suau uns 5 minuts o fins a obtenir la consistència desitjada. Ha de quedar espès però no excessivament perquè no resultin pesades. Tampoc líquides perquè no se'ns desfacin a fregir.

Passem la massa a un recipient i deixem refredar unes 8 hores a la nevera. Posem un film que toqui la superfície perquè no es formi una capa dura.

Després agafem la massa, la pastem amb una mica de farina. Formem un canonet i tallem porcions. Les donem la forma. Passem per ou, pa ratllat i fregim o les podem congelar per fregir en un altre moment.

Temps d'elaboració 25 minuts
Dificultat Fàcil

Degustació

Aquest és un dels menjars que no recomanaria a ningú que faci dieta perquè és molt golós i per les moltes calories que acabem ingerint. Però què carai, un dia és un dia!!!!

Bon profit